Metodologia

Aquesta pàgina explica el procés de treball que ens ha portat a publicar el catàleg raonat digital: el programari triat, la recuperació de les dades, la digitalització de les imatges, el disseny de l’estructura d’informació i la posada en marxa de la capa pública. No pretén ser un manual tècnic, sinó deixar constància del camí seguit.

Programari de catalogació

Hem basat tot el projecte en CollectiveAccess, una plataforma de codi obert pensada per a inventaris culturals. Treballem amb dues cares del mateix sistema: Providence, l’entorn de gestió on cataloguem, organitzem metadades, mitjans i relacions; i Pawtucket, la capa amb què el públic consulta el catàleg a la web.

Vam descartar solucions genèriques de publicació (un full de càlcul ampliat o un gestor de continguts convencional) perquè ens calia un model capaç de sostenir tipologies d’obra diverses, identificadors estables, imatges d’alta resolució, dates, localitzacions i vincles entre registres —i de créixer amb el temps sense perdre coherència.

Base de dades

Les dades de partida no les hem inventat de zero: venen de la base de dades que Montserrat Farré va elaborar per al llibre de 1993, recuperada dels floppy disks originals. El relat d’aquella recuperació —lectors desapareguts, enviament a Nova Zelanda i retorn d’un full tabular obra a obra— el trobareu a Sobre aquest catàleg. Aquí només cal dir que aquell Excel va ser el punt de partida per alimentar CollectiveAccess: calia netejar, normalitzar i completar camps abans de convertir files en registres de catàleg.

Digitalització

Paral·lelament, hem digitalitzat més de dues mil transparències a color i negatius —el registre fotogràfic de l’obra coneguda fet entre 1991 i 1992, numerat i catalogat—. La captura s’ha fet amb fotografia digital macro: una càmera Fujifilm X-T2 amb objectiu macro, muntada en un braç sobre una taula de llum, per obtenir arxius fidels i a alta resolució sense perdre el detall de l’original analògic.

Cada imatge s’ha identificat i vinculat al registre corresponent, de manera que la fitxa del catàleg i la representació visual avancin juntes.

Hem de dir, però, que la gestió del color de les obres pot no ser del tot acurada respecte a les peces físiques. Tot el procés de digitalització s’ha fet amb mitjans no professionals, i això pot introduir diferències de to, saturació o contrast respecte a l’original. Les imatges del catàleg són, doncs, una aproximació el més fidel possible a l’original, no un substitut calibrat de laboratori.

Estructura de metadades

A Providence hem dissenyat l’estructura de dades del catàleg: tipologies d’objecte, camps propis (titulació, datació, localització, identificadors), entitats relacionades i la documentació que envolta l’obra. Aquest model defineix què és obligatori, què és opcional i com es representen les relacions entre registres —obra i context, obra i font, espai arquitectònic, etc.— abans encara de pensar en la presentació pública.

Un eix central ha estat la jerarquia temàtica de les obres. No hem volgut una taxonomia extensa ni acadèmica en excés, sinó un arbre funcional, molt centrat en el motiu de les obres, perquè permeti filtrar i explorar sense perdre’s. Al seu costat, hem estructurat altres dimensions de cerca —tècnica, suport, dècada i tipus d’obra, entre d’altres— perquè el catàleg es pugui refinar des de criteris diferents sense duplicar complexitat inútil.

El treball de metadades no és cosmètic: és el que permet buscar, filtrar, relacionar i mantenir el catàleg coherent a mesura que hi afegim material nou.

Ingesta i vinculació

Un cop el model era estable, vam carregar els registres a CollectiveAccess, associar cada obra amb les seves imatges digitalitzades, revisar duplicats i omplir buits evidents. És la part menys visible del projecte i, alhora, la que converteix un inventari tabular i un arxiu d’imatges en un catàleg consultable.

Publicació web

Tota la gestió del catàleg i de la col·lecció la portem amb Providence. A la cara pública, hem fet una adaptació extensiva a mida de Pawtucket: el tema, la navegació i, sobretot, les pàgines d’exploració del catàleg i de detall de l’obra s’allunyen de forma significativa de la implementació per defecte, perquè responguin a la manera com volem presentar l’obra de Farré.

Hem dedicat molta atenció als ajustos que faciliten la navegació: un visor de miniatures pensat per explorar el catàleg amb fluïdesa; blocs d’obres relacionades a les fitxes; i la memòria de la vista i de la posició quan es va enrere o endavant amb el navegador, perquè no es perdi el fil de la consulta. L’objectiu ha estat que inventari i experiència pública caminin junts, sense convertir la web en un aparador deslligat de la catalogació.

En el desenvolupament d’aquesta capa ens han estat d’ajuda eines d’assistència al codi —entre elles Cursor i altres intel·ligències artificials—, sempre com a suport al treball humà de disseny, implementació i revisió.

Accés, publicació i continuïtat

No tot el que hi ha a Providence es publica automàticament a Pawtucket. Hem definit criteris d’accés perquè només surtin a la web els registres i els mitjans que correspon publicar, respectant els drets i l’estat de revisió de cada peça. A més, preveiem que acadèmics i estudiosos puguin accedir a Providence —prèvia sol·licitud i aprovació— per consultar dades no publicades i per col·laborar amb aportacions tècniques sobre l’obra, els frescos i altres aspectes del catàleg.

El catàleg és un espai viu: corregim, digitalitzem de nou quan cal, ampliem el model i incorporem obra o documentació que encara no hi era. La metodologia que descriu aquesta pàgina és, per tant, també un compromís de manteniment.

Tot aquest procés s’ha dut a terme i finançat de forma íntegrament privada, sense la implicació de cap institució. És un projecte fet pel plaer de posar l’obra de Miquel Farré a disposició de tothom. Vam començar-lo l’abril de 2024 i l’hem posat en línia al setembre de 2026: gairebé dos anys i mig de feina.

Si heu arribat fins aquí, ja coneixeu una mica el taller que hi ha darrere del catàleg. Ara us convidem a obrir-lo i a deixar que siguin les obres —i el camí que heu triat per explorar-les— qui us diguin la resta.