Miquel Farré i Albagés

Va fer els estudis primaris al col·legi Llopart, del carrer València 461 de Barcelona, amb el mestre J. Pena. L'afició pel dibuix el du a omplir de dibuixos les llibretes de l'escola i a utilitzar la lletra gòtica en la seva escriptura. De ben aviat manifesta gran afició per la pintura.

Amb el consentiment dels seus pares, assisteix a les classes nocturnes de les Escoles Municipals d'Arts i Oficis. Inicia la seva formació artística amb dibuixos geomètrics, sanefes i dibuix al natural.

Continua amb els cursos nocturns de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja), on ingressa com a alumne lliure ja que no tenia encara l'edat reglamentària. El mes de maig de 1914 realitza la seva primera aquarel·la: «Can Planas del Guinardó».

El seu germà gran, Francesc, deixa els estudis per posar-se a treballar i pagar-li, així, els estudis, car la família no disposava de mitjans econòmics suficients.

Al juny, a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis del districte 10 obté les qualificacions següents: excel·lent de dibuix, excel·lent amb premi de geometria, excel·lent amb accèssit de dibuix artístic. El secretari de l'escola, Joan Llopart, i el director, Miquel Clavé, signen l'acta.

Continua els cursos a la mateixa escola municipal, però ara com a alumne oficial. Al juny obté les qualificacions següents: excel·lent amb premi de dibuix artístic i excel·lent amb premi de geometria.

Viu als baixos del carrer P. Vilaret 27.

De l'assignatura de dibuix de l'antic obté la qualificació de bé.

Al maig de 1920 obté la qualificació de notable a l'assignatura de dibuix del natural.

Es matricula a l'Escola de Belles Arts de Barcelona de les assignatures següents: dibuix del natural, acolorit, perspectiva, concepte de l'art i de la història de les arts decoratives, dibuix de l'antic i composició. Al maig de 1921 obté un notable en l'assignatura d’acolorit i composició.

S'inicia en la feina de cartellista publicitari. Destaca especialment per la sèrie de cartells fets per al cotxe SRC (Stevenson, Romagosa y Cia).

Com a soldat del 1r. regiment de Muntanya de la quinta de 1922, paga una quota per acollir-se als beneficis de l'article 267 de la Llei de reclutament. Té la categoria d'artilleria el 2. El certificat el signa Antonio Sagardía Ramos, comandant Major del 1r. regiment de Muntanya, el dia 30 de setembre de 1924.

Al març mor el seu pare.

Després de sis anys d'estudis, obté el certificat de l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Sembla que inicia a Barcelona el servei militar, on coneix el militar Sagardía, el qual era admirador seu a causa de la seva afició a pintar aquarel·les.

Sabem que del 12 al 31 de maig i del 3 al 18 d'agost estigué en el Gran Hotel de España y Francia de Còrdova, situat al passeig del Gran Capitán 4 i 6. Es troba en aquesta ciutat per realitzar les il·lustracions del catàleg d'una fàbrica de Construcciones Electromecánicas.

Viu durant alguns mesos a Madrid en un estudi del Paseo del Prado 18

Proposat per l'Escola de Belles Arts de Barcelona se li atorga novament, i per Ordre Reial del 24 d'agost, una plaça a la Residencia de Pintores de la Alhambra de Granada. Allí coneix Ricardo, Carlos Sintompa, Fausto i Calsina.

L'Exposició Internacional de Barcelona li encomana una pintura on es palesi una vista nocturna de la zona central del recinte.

Afeccionat al futbol, participa en la lliga amateur com a membre de la Federació Catalana de Futbol i porter de l'Europa.

Amb Ramon Calsina fa un viatge per Europa. Visiten París, Londres i Itàlia.

Al març se'l nomena Director Artístic del Palacio de la Industria Catalana a Granada.

El dia 22 de març el Patronat de la Fundació R. Amigó Cuyàs de Barcelona li comunica la concessió d'una beca de 3.000 pessetes, d'una durada de 4 mesos a partir del mes d'abril. Aquesta beca li dóna la possibilitat de visitar museus i ciutats per estudiar les pintures de Saragossa, Madrid, Toledo, El Escorial, Sevilla, València i Tarragona. Calsina i els seus companys li fan un homenatge de comiat. A fi i efecte de controlar les visites, la Fundació li demana les entrades dels museus, les notes i els informes fets. Per aquest treball presentat se li atorga una qualificació honorífica.

Participa en el curs de Tècniques de Pintura al Fresc al Istituto d'Arte Porta Romana, a Florència.

Al curs 1930-1931, l'Escola de Belles Arts de Barcelona l'anomena ajudant meritori i ocupa una plaça d'auxiliar interí en dibuix lineal.

El dia 21 de maig, amb el seu amic Calsina, inicia un viatge d'estudis a París i a Roma.

És anomenat president de l'Associació General de Cartellistes, entitat que sorgeix sota la iniciativa de Josep Alom, Josep Empulla i Josep Morell. La seva primera activitat fou el I Saló del Cartell. Hi participaren 46 artistes. Amb motiu d'aquesta mostra entra en contacte amb Jean Carlu, director de l'Office International de Propagande Graphique pour la Paix, per organitzar una mostra sobre cartells de propaganda a Barcelona contra la guerra.

Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya.

Viu amb la seva família al carrer Princesa 57, de Barcelona.

Té el seu taller al carrer Girona 49, de Barcelona.

A Raimat coneix Dolors Raventós i Fatjó, amb qui, més tard, contraurà matrimoni.

Estableix els primers contactes amb Manuel Raventós, a través de l'arquitecte Rubió, qui desitja que li pinti uns murals per a l'església que ha construït a Raimat (Lleida).

Se li fa un homenatge al qual s'adhereix l'Associació de Cartellistes de Catalunya.

Estanislau Durán i Reynals, conseller d'Urbanització i Eixample, li dóna el permís per pintar unes zones del port de Barcelona.

Continua com a auxiliar interí de dibuix a l'Escola de Belles Artes de Barcelona.

Visita Ordesa (Osca) amb la seva futura esposa i amb amics.

La Junta de Museus de Barcelona l'anomena, per majoria de vots, vocal d'aquesta. El dia 11 de novembre assisteix a la inauguració del Museu d'Art de Catalunya.

Viuen a l'Avinguda de les Corts Catalanes 644, de Barcelona.

A l'Escola de Belles Artes de Barcelona fa d'ajudant meritori encarregat temporalment de la plaça de dibuix artístic.

Realitza els murals per a l'església de Raimat, posteriorment destruïts durant la Guerra Civil.

El dia 28 de febrer se l'anomena representant de la Junta de Museus de Barcelona en el Patronat del Museu del Cau Ferrat de Sitges.

El dia 15 de maig la Junta de Museus de Barcelona l'anomena membre de la ponència encarregada de formular la proposta de les obres de l'Exposició de Primavera per adquirir pels Museus, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

El mes de novembre es presenta a oposicions de professor auxiliar de dibuix.

Com a soci professional del Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, fa una donació de 100 pessetes per a les obres d'habilitació de l'edifici Coliseum.

El dia 12 de maig es matricula a l'Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de València. Com que havia guanyat el primer Premio Nacional de Acuarela en el concurs que convocava la Dirección General de Bellas Artes (1933), només li calia aprovar l'assignatura de Teoria i Història de Belles Arts per obtenir el títol de professor, que obté el mes de juny.

El 18 de juliol neix el seu primer fill, Miquel. Amb el començament de la Batalla de Barcelona (19/07/1936), en el marc del cop d'estat militar que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola, la família es trasllada a un lloc menys cèntric de Barcelona.

Acabat l'estiu, es trasllada a Italia. S'instal·la a un hotel de Nervi on residien també alguns dels seus familiars. És aquí on va conèixer Andrés Segovia. El mes d'octubre viu, amb la seva esposa i el seu fill, a Florència, al Viale Puggi Imperia 4, apartament primer.

S'inscriu al curs d'Art per a estrangers de la Universitat de Florència (de l'1 de desembre al 28 de febrer de 1937). Més tard estudia procediments pictòrics per a pintura mural.

Sabem pels rebuts de lloguer que al gener disposava d'una casa de lloguer a San Domenico (Fiesole): Villa Albiggi, Via Vechia 40.

El dia 1 d'abril, l'oficina d'immigració de l'Ajuntament de Sant Sebastià li dóna l'autorització per residir a la ciutat. Amb la seva família s'allotja a l'hotel Florida.

Neix el seu segon fill, Manuel, a Zarautz (Guipúscoa).

El dia 3 de gener, a Zarautz, se li atorga el salconduit per viatjar per la província de Guipúscoa.

A partir del 29 de setembre dependrà de l'Estado Mayor del general Sagardía perquè havia estat anomenat Asesor Auxiliar de la Defensa del Patrimonio Artístico Nacional del Servicio Nacional de Bellas Artes del Ministerio de Educación Nacional. La seva missió consisteix a informar sobre les obres d'art i el seu estat de conservació. Al mateix temps, fa dibuixos del front en diferents parts d'Espanya per al general Sagardía.

La Revue Moderne de París l'entrevista per un article sobre la seva obra.

Trasllada el seu estudi del carrer Girona de Barcelona al carrer Llúria 51, 4-1 cantonada Consell de Cent.

El dia 9 de febrer, el sos-comissari general del Servicio de Defensa del Patrimonio li proposa traslladar-se immediatament a Barcelona a fi i efecte de col·laborar en la recuperació artística de la ciutat en qualitat d’assessor.

El dia 14 d'octubre la Comissió de l'Armada per al salvament de vaixells li concedeix l'autorització per a la lliure circulació pel port de Barcelona per poder pintar en aquesta zona.

Neix la seva filla, Montserrat, el dia 29 d'octubre, a Barcelona.

Continua amb la plaça d'ajudant meritori temporal de dibuix artístic a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

S'edita el llibre del general Sagardía, «Del Alto Ebro a las fuentes del Llobregat». Algunes de les il·lustracions són aquarel·les de Miquel Farré.

El 26 de juliol, la Comissió Revisora d'Habitatges i Mobles li restitueix la possessió de l'habitatge de la seva propietat situat al carrer del Doctor Roux, 107, de Barcelona, conegut amb el nom de Villa Florida, que li havia estat confiscat.

El dia 30 de novembre obté el títol de professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de València.

Durant la seva estada a l'illa demana permís al governador militar de Mallorca per pintar paisatges. El dia 24 de juliol li és concedida una autorització de tres mesos. Acabada aquesta feina, és censurada i revisada per la Secretaria del Govern Militar. Pinta paisatges de Palma, Andratx, Deià, Sóller i Valldemossa.

Rep la proposta de realitzar 6 làmines que il·lustrin el llibre «Esther» de José Francés.

El mes de desembre és anomenat professor interí de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Es presenta a oposicions i és anomenat catedràtic interí de procediments tècnics de la pintura de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

El dia 21 de febrer rep l'autorització de la Comandancia Militar de Marina de Bilbao per poder prendre apunts de la ria.

Se l'anomena acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

És membre del jurat de l'exposició de treballs dels alumnes de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Realitza els frescos de l'església de Nostra Senyora de les Escoles Pies del carrer Diputació de Barcelona.

El Boletín Oficial del Estado publica el seu nomenament definitiu com a Catedràtic Numerari de Procediments Tècnics de la Pintura.

Pinta al fresc la capella de Can Codorniu, de Sant Sadurní d'Anoia, amb escenes de les Noces de Canà i de la Multiplicació dels pans i dels peixos.

Al curset de tècniques de la decoració que organitza el Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, pronuncia, el 25 de febrer, la conferència “Pintura mural”.

Participa com a jurat en els premis d'escultura Julio Antonio, i de pintura Medalla Tapiró, que organitza la Diputació Provincial de Tarragona. Les obres s'exposen del 10 al 27 de juny.

Forma part del jurat que atorga les beques de viatge de la Fundació R. Amigó Cuyàs i de l'Escola Sant Jordi de Barcelona.

Realitza els frescos de la Reial Col·legiata de Santa Anna de Barcelona: Capella del Santíssim.

El dia 26 de febrer és vocal del tribunal del concurs-oposició per a les places d'Auxiliar de Dibuix i Gravat de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, d'Auxiliar numerari d'Escultura i d'Auxiliar de Pintura.

La junta de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi li encarrega, juntament amb J. Puig i Cadafalch i F. P. Nebot, d'estudiar la solució més adient per a la millora de les instal·lacions, dels elements artístics i de la biblioteca d'aquesta entitat.

El mes de setembre es compromet amb Successor d'E. Meseguer, editor de Barcelona, a escriure una publicació titulada «La pintura a la acuarela».

Participa d'un cicle de conferències que organitza l'Asociación Vizcaína de Arte amb el tema de «Concepto de la pintura en general».

El dia 27 de febrer se l'autoritza a circular per la zona fronterera amb França, especialment per Núria i la Molina durant 15 dies.

Il·lustra el llibre de Pere Benavent «Versos i proses de la Vall d'Aran», amb la intenció de destinar els ingressos a donatius per a la reconstrucció de la capella del Camí de Gessa (Vall d'Aran). S'arribà a recaptar 20.000 pessetes.

Regala a Josep M. Junoy l'aquarel·la «Carretera de Puigcerdà a Bourg-Madame».

El dia 7 de juny Jesús Raventós Fatjó, germà de Dolors Raventós, a través del Consolat espanyol a Buenos Aires demana l'autorització deguda perquè la seva germana, muller de l'artista, viatgi a Buenos Aires per visitar-lo.

Pinta al fresc 3 absis per a la capella de Sant Joan Bosco del temple Expiatori del Tibidabo de Barcelona.

El dia 26 d'abril és nomenat vocal del tribunal del concurs-oposició de la càtedra de gravats i calcografia de les Escoles de Belles Arts de Barcelona i Sevilla. El concurs es decidirà l'any 1949.

Els vincles amb la Vall d'Aran fan que participi activament en la reconstrucció de la capella de la Verge de Montserrat de Gessa.

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, li sol·licita consell per cobrir les vacants d'escultura. Farré proposa Frederic Marès, Borrell Nicolau i Enric Monjo.

En els cursos d'extensió universitària de Sant Cugat del Vallès d'agost-setembre, dóna un curs sobre la pintura contemporània espanyola.

El dia 26 d'agost, als 78 anys, mor la seva mare, Josefa Albagés i Josa. En fa el dibuix recordatori.

El dia 15 de juliol, proposa a l'Agrupación de Acuarelistas de Madrid la realització d'una exposició sobre l'artista català Pau Civil i Costa. L'Agrupació li demana que hi participi en l'organització.

El mes d'abril, l'Agrupación Española de Acuarelistas li fa un homenatge.

L'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi estudia la possibilitat de construir un edifici nou on, antigament, hi havia el Palau de Belles Arts. S'anomena el pintor membre de la ponència encarregada d'aquest estudi.

Al gener, Ll. Miquel Martínez el crida perquè comenci a preparar les parets de la seu del Banco de Bilbao de la Pça. Catalunya de Barcelona, que acolliran el frescos decoratius.

Al gener, l'acadèmic Borrell Nicolau pren possessió del càrrec a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, M. Farré ha de respondre al discurs. El mes d'abril, novament, respon al discurs que pronuncia monsenyor Griera en el moment de l'entrega de la medalla d'acadèmic.

Rebutja la possibilitat de participar a la Bienal Hispanoamericana de Arte, al·ludint la falta d'obres per presentar. De fet, a partir d'aquest moment, el seu interès es centra en la pintura mural i l'ensenyament. De totes maneres, i especialment en les seves continuades visites a Raimat i a la Vall d'Aran, continua pintant paisatges a l’aquarel·la.

El dia 18 de setembre, forma part del jurat del II Concurs de cartells simbòlics d'homenatge a la vellesa, que organitza la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Barcelona.

L'any 1949 la Comissió Diocesana de Música i Art Sacre li havia adjudicat la decoració de la Capella de la Mare de Déu del Claustre de Solsona. És l'any 1952, però, que comença a treballar-hi.

Enllesteix els murals del Banco de Bilbao de la Pça. Catalunya de Barcelona amb escenes al·legòriques al comerç, la indústria i l'agricultura.

El dia 21 de novembre, dóna una conferència que es titula «Les arts modernes» a l'Escola de Belles Arts i Oficis d'Olot (Girona).

Forma part del jurat al Premi Morera de Lleida.

Pinta al fresc la capella de l'explotació agrícola de Suquets, Suchs (Lleida), aleshores propietat de la família Irigoyen. La capella té uns 138 metres quadrats i l'ocupa amb el tema de l'evangeli de sant Francesc Xavier a l'Orient.

Es publica la segona edició del seu llibre «Pintura a la aquarel·la».

El dia 13 de març, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i dins el cicle de conferències «Decoració de la llar moderna», col·labora amb una conferència titulada «Decoració mural: materials, color, tapissos, quadres».

Realitza novament els frescos de l'església de Raimat (Lleida), que havien estat destruïts per la guerra, amb temes agrícoles i bíblics. Finalitza el treball el mes d'agost.

Com a obsequi per a dues nebodes novícies, decora al fresc unes estances del convent de les Carmelites Descalces de Mataró (Barcelona) amb temàtica relacionada amb la vida de santa Teresa i sant Juan de la Cruz.

Forma part de l'Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya com a soci d'honor.

El dia 9 de març, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i dins el cicle de «Tècniques de la construcció», dóna una conferència titulada «Pintura mural».

Es presenta al concurs que organitza la companyia Ybarra per a la decoració dels transatlàntics Cabo San Roque i Cabo San Vicente. Realitza per a aquest motiu nombrosos esbossos de submarinistes, temes regionals i escenes del Quixot. Finalment varen ser decorats per Caballero i Vilaseñor.

Realitza diferents viatges fora de Catalunya. Visita entre d'altres, les ciutats de Zurich, Stuttgart, Munic, Innsbruck, Milà, Ginebra i Marsella.

El dia 13 de gener inicia una sèrie de frescos per al Banco de Vizcaya del passeig de Gracia de Barcelona.

A l'Escola de Belles Arts i Oficis d'Olot dóna una conferència sobre la composició en la pintura mural i les tècniques de la pintura al fresc.

El mes de juny, arran de la seva amistat amb l’escultor Josep Clarà, l'Escola de Belles Arts i Oficis d'Olot i Girona convoca el premi Miquel Farré per als ex-alumnes de l'escola. El tema escollit és el de les festes de la Mare de Déu del Tura. El primer premi és de 15.000 pessetes i l'accèssit de 500 pessetes.

Projecta l'obertura d'una Escola de Belles Arts a Guinea, seguint el suggeriment d'un alumne.

El mes de febrer forma part de la secció de geografia i geologia del Centre Excursionista de Catalunya. Pronuncia el discurs del 80 aniversari de la institució.

Del 7 al 10 d'abril participa en el VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica que celebra la Universitat de Barcelona.

El dia 10 de desembre, com a vice-president del Centre Excursionista de Catalunya, pronuncia el discurs d'inauguració de l'Exposició Pintures d'alta muntanya de Marià Pidelaserra.

Al gener dóna una conferència «Arts plàstiques. Orientacions fonamentals. Factors que valoritzen l'obra d'art. De l'abstracte al concret.», al col·legi de novicis de Sant Pere Claver de Raimat (Lleida).

Sota el tema «Homenatge a la Vellesa» pinta un mural al Pavelló de Llevant de les llars Anna G. de Mundet de la Diputació Provincial de Barcelona.

Al Cercle Artístic de Sant Lluc dóna la conferència «Importància de la nota de color en la pintura».

L'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona li sol·licita un assaig biogràfic sobre Josep Clarà, el treball fou publicat l'any 1961.

El mes de març, al Centre Excursionista de Catalunya, realitza una conferència titulada «Concepte general de la pintura».

El 18 d'agost, amb motiu del 175 aniversari de l'Escola de Belles Arts i Oficis d'Olot, pronuncia una conferència sobre l'obra de Josep Clarà.

Participa en un viatge organitzat pel Diario de Barcelona als llavors Congo Belga, Ruanda-Urundi i Uganda. En el viatge fa nombrosos apunts i aquarel·les. El 20 de novembre, al Centre Excursionista de Catalunya de Reus, passa les diapositives d'aquest viatge.

Amb el seu amic Garrut funda, sota el patrimoni de la Diputació de Barcelona, en el claustre de l'església de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània, de la qual no sols en serà el creador i director sinó també un animador constant.

Amb la junta de la subsecció de pintura del Centre Excursionista de Catalunya estudia la possibilitat d'organitzar el I Saló Internacional de Pintura d'Alta Muntanya.

El marquès de Lozoya li proposa la decoració mural del Valle de los Caídos, projecte que el pintor no va acceptar.

Conferència «Art primitiu» a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

Conferència «El pintor de motxilla» al Centre Excursionista de Catalunya.

Conferència «La bellesa del color» al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Conferència «Viatge a través de Ruanda-Burundi» al Centre Excursionista de Catalunya.

El dia 26 de gener és anomenat vocal del tribunal del concurs-oposició per a la càtedra de Procediments pictòrics de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid.

Segueix com a director i professor a l'Escola Internacional de Pintura Mural al Monestir de Sant Cugat, Barcelona.

Pinta els frescos de la Sala de Armas de l'Alcàsser de Segòvia, amb el tema «Història de l'Artilleria espanyola».

E. Schaub-Koch publica la primera monografia sobre la seva pintura, editada per Masó, editor de Barcelona.

El dia 14 de febrer dóna una conferència al Cercle Artístic de Sant Lluc titulada «Impressions artístiques i anècdotes d'un viatge al Congo Belga».

Té un accident greu de cotxe amb part de la seva família.

És membre del jurat del premi Vilaltella que convoca el Cercle de Belles Arts de Lleida.

És membre del jurat de la càtedra de procediments pictòrics de l’Escuela de Bellas Artes de Madrid.

Segueix amb la seva tasca a l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès, Barcelona.

El mes d’abril, al Centre de Joventuts Musicals de Sabadell, pronuncia una conferència sobre el seu viatge al Congo Belga.

Continua dirigint els cursos de Pintura Mural a l'Escola de Sant Cugat i amb el seu treball a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Al juliol, representant el Cercle Artístic de Sant Lluc, forma part del jurat encarregat d'atorgar les beques d'estímul per al perfeccionament de l'artista, beques que atorga la Diputació de Barcelona.

A Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona) realitza un mural al fresc per a la sala de visites de Codorníu, S.A.

Presenta un pressupost per a la realització d'unes pintures murals de 38 metres quadrats i 7 temes per al Govern Civil. El projecte no arriba a realitzar-se.

El Rvd. Manuel Trens i altres representants li proposen que opti a la presidència del Cercle Artístic de Sant Lluc, proposta que Miquel Farré rebutja.

Del 12 de febrer al 13 d'abril, la Diputació Provincial de Barcelona organitza el curs de primavera de l’Institut Internacional de Cultura Romànica al Monestir de Sant Cugat. Hi participa en la secció d’aplicació tècnica a la pintura mural.

El dia 5 de setembre és anomenat vocal suplent del tribunal del concurs-oposició d'auxiliar d'història de l'Art de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Al desembre, és membre del jurat del premi Morera de Lleida.

El mes de desembre participa en un col·loqui sobre art modern al Cercle de Belles Arts de Lleida, amb els crítics Àngel Marsà i Carlos Antonio Areán.

A partir del mes d'octubre, és membre de l'associació Les Compagnons de l'Art Mural, de París.

Del 2 al 7 de maig, participa a la 7 Giornate Internazionale del Colore, celebrada a Florència-Prato-Pàdua.

A l'agost, el Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona, el convida a prendre part dels grups de treball constituïts en les jornades sobre «Conversacions d'arquitectura religiosa».

Del 16 de novembre al 10 de desembre imparteix les classes del curs de tardor de l'Escola de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat.

A l'exposició celebrada al Cercle Artístic de Sant Lluc, presenta, el dia de la inauguració, les obres que corresponen al Grup Cogul, d'artistes lleidatans.

Pinta els frescos de l'entrada al Pavelló de la Puríssima de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. El tema dels frescos fa referència a la victòria sobre la malaltia i el patiment. Aquestes pintures, actualment, ja no existeixen.

El mes de març fa una conferència sobre el pintor Vila Puig dins el marc de l'exposició homenatge a aquest pintor al Palau de la Virreina de Barcelona.

Del 25 al 30 de juliol és l'encarregat d'acollir els artistes que participen en el Congrés del Secretariat Internacional d'Artistes Catòlics, a Montserrat, organitzat per Pax Romana, institució a què pertany.

Li demanen que col·labori amb dues obres per a la inauguració de la sala d'exposicions del Reial Cercle Artístic, que s'efectua a l'octubre.

Dóna el curs de tardor de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès.

Dedica molt de temps a l'ensenyament i ell mateix acompanya els alumnes a visitar els centres culturals de la ciutat: La Reial Acadèmia de Ciències i Lletres, Palau Moja, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació, el Museu d'Art de Catalunya, el Monestir de Pedralbes, les Llars Mundet i el parc Güell, sempre dins el programa d'activitats del curs de primavera que organitza l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània, del 24 de maig al 26 de juny, a Sant Cugat.

El dia 24 d'octubre se l'anomena vocal del tribunal de l'oposició d'auxiliar numerari de pintura de l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.

Continua fent les classes del curs de tardor de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat i a la càtedra de Procediments Pictòrics.

Per decret de la Diputació Provincial de Barcelona és anomenat membre del jurat del concurs gran Premi Sant Jordi de la Diputació Provincial de Barcelona.

Es proposa al claustre de professors de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi que els alumnes de la seva classe de procediments pictòrics decorin la nova Escola de Belles Arts amb pintures al fresc. La proposta no fou acceptada.

En el curs de primavera, del 25 de maig al 25 de juny, a l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat, es fan diferents visites al Museu d'Art de Catalunya, a Pedralbes i a les Llars Mundet.

El dia 18 d'octubre, el director de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, el designa vocal del tribunal de l'oposició per a dos conservadors de museus de Barcelona: Museu d'Arts Decoratives i Oficina Tècnica dels Museus Municipals d'Art. Més tard, se l'anomena vocal del tribunal per a la plaça de Conservador tècnic de museus.

Li proposen formar part de la comissió per a la creació de la delegació a Barcelona de l'Associació Internacional d'Artistes Catòlics afiliats a Pax Romana.

Del 26 de maig al 26 de juny, dirigeix el curs de primavera, i del 6 a l'11 de novembre el curs de tardor, de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat.

Joan Moncada realitza una pel·lícula de 30 minuts que es titula «Un curso de primavera en la Escuela Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat». Aquesta pel·lícula es projecta, més tard, a les escoles dedicades a l'ensenyament de la pintura mural.

Ofereix al Futbol Club Barcelona la possibilitat que els alumnes de l'Escola de Pintura Mural decorin les estances del club.

Sorgeix la proposta per pintar i decorar la sala de la columna de l'Ajuntament de Vic. Aquesta idea no es va realitzar per falta de pressupost.

El mes de maig, es celebren al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Barcelona, actes i conferències per commemorar el XI aniversari de la creació de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat.

Il·lustra, amb 33 dibuixos i 9 aquarel·les, l'«Atlas Lingüístic de la Vall d'Aran», editat per la Polígrafa (1973) i escrit per monsenyor A. Griera.

A l’octubre, el seu fill Manuel i la seva nora, Maria Emilia, moren en un accident al mar. Deixen cinc fills.

Rep la proposta de pintar, amb els seus alumnes, el sostre de la catedral de Vic. Aquesta proposta no arriba a realitzar-se per manca de pressupost.

Al setembre participa en una taula rodona celebrada al Centre d'Investigació del Lli de Barcelona, on explica la teoria i la pràctica de l'ús del lli en l'arrencament de frescos.

Es jubila de la seva càtedra de Procediments Pictòrics de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi l'anomena membre del Patronat del Monestir de Sant Cugat.

Projecta la decoració de l'església de Sant Pere de Roda de Ter (Girona), però, finalment, la idea no es du a terme.

Del 26 de maig al 30 de juny, dirigeix, com és habitual, les activitats del curs de primavera de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat.

Com ja és habitual del 22 de maig al 30 de juny imparteix el curs de primavera de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània.

Al desembre, pronuncia, al Cercle de Belles Arts de Manresa, una conferència sobre les arts plàstiques dins el marc de l'arquitectura.

Participa i col·labora en la construcció de la fundació del Museu de la Vall d'Aran, Vielha (Lleida) juntament amb Felix Sampere, Yvan Gameris, Ramon Arquer i Isabel Fuster.

La Diputació Provincial de Barcelona sol·licita a la Universitat Autònoma al Patronat del Monestir de Sant Cugat, la recuperació dels locals emprats per l'Escola de Pintura Mural de Sant Cugat.

Se l'anomena membre del jurat que atorga el premi de pintura Medalla Jaume Morera 1972, premi que concedeix la Diputació Provincial de Lleida.

Manté l'activitat docent als cursos de primavera de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat, del 28 de maig al 28 de juny, i més tard, també al curs de tardor.

La Diputació Provincial de Barcelona organitza el curs Art i Decoració a l'Escola de la dona. Fa una conferència que es titula «Un pintor. Escuela de Sant Cugat.», el dia 1 d'abril.

El mes de juliol, l'estudi d'art Amics de Sant Cugat proposa Miquel Farré com a membre del jurat del VI Concurs de pintura ràpida de Sant Cugat del Vallès.

El 7 de novembre la Diputació Provincial de Lleida l'anomena membre del jurat del premi Medalla Jaume Morera a Galícia.

Decora el fresc de la cúpula de la capella de Sant Jordi de l'actual Palau de la Generalitat de Barcelona (aleshores de la Diputació de Barcelona).

Dins el curs Art i Artistes, ofert per la Diputació de Barcelona, el dia 17 de desembre, Miquel Farré hi participa amb la conferència «Testimoni d'un artista».

Degut al seu càrrec de Director de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània, el ple de la Diputació de Barcelona del 28 de juny, l'anomena membre de la Comissió Assessora d'Obres d'Art, per a la selecció d'obres a adquirir per la Diputació, segons el conveni signat entre diferents galeries d'art de Barcelona durant l'any 1973 amb la finalitat de crear el fons del futur Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

Sorgeix una petita picabaralla amb l'Associació d'Amics de Sant Cugat per l'ocupació de l'espai del Monestir de Sant Cugat.

El dia 30 de maig, forma part del jurat que concedeix el premi Lola Anglada 1975, atorgat per la Diputació de Barcelona. Es concedeixen dos accèssits per a M. del Mar Ortega Arias i per a Eduard Rim.

Al maig, proposa Josep M. Garrut com a candidat per ocupar la vacant de pintura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

El dia 21 de maig, mor a Barcelona víctima d’un infart.

L’Excel·lentíssima Diputació de Barcelona, en sessió plenària del 22 de desembre, substitueix el nom d’Escola de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès pel d’Escola Internacional de Pintura Mural Miquel Farré.

El llibre recorre la història de Catalunya a través d’una selecció de 130 pintures, entre les quals s’inclou obra de Miquel Farré i Albagés. Les obres reproduïdes s’acompanyen d’estudis artístics, biografies dels autors i el seu context històric.;Editorial Base

L’article de Santi Barjau recupera la faceta menys coneguda de Miquel Farré i Albagés com a cartellista. Documenta la seva participació en diversos concursos durant les dècades de 1920 i 1930, els projectes conservats i el cartell de la Setmana Cotonera de 1931, l’únic treball publicitari seu que consta que arribà a imprimir-se. També destaca el seu paper com a primer president de l’Associació de Cartellistes, l’any 1932, i la represa d’aquesta activitat durant la Guerra Civil.;El blog d'història del cartell de Santi Barjau

L’article presenta un reportatge fotogràfic del mural que Miquel Farré i Albagés va realitzar l’any 1952 a l’escala principal de l’antiga seu del Banco de Bilbao, a la plaça de Catalunya de Barcelona, edifici ocupat actualment per Zara. El conjunt representa la fundació del banc i la indústria, l’agricultura i el comerç al món.;A Peu de carrer, fotodietari - Marcel Albet Guinart

L’article recull informació, imatges i testimonis sobre les pintures murals que Miquel Farré i Albagés va realitzar a la capella de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Solsona. Entre altres aspectes, documenta el programa iconogràfic del conjunt i identifica diversos solsonins que van servir de model per als personatges representats, especialment a l’escena de les Bodes de Canà.;Tu no ets de Solsona si... (Miquel Boix Plandes)

La pàgina recull una extensa sèrie de fotografies de les pintures murals de Miquel Farré i Albagés a l’antiga seu del Banc de Bilbao, a la plaça de Catalunya de Barcelona, edifici que actualment acull una botiga de Zara.
;Pobles de Catalunya

L’article descriu les pintures murals d’àngels músics realitzades per Miquel Farré i Albagés a la capella del Santíssim de la Catedral del Sant Esperit de Terrassa, a principis de la dècada de 1940. N’explica la ubicació i la iconografia, i aporta informació sobre l’encàrrec, la tècnica al fresc i la trajectòria de Farré com a pintor muralista.;Mercè Boladeras, Diari de Terrassa