Catedral de Solsona

Realitzats el 1949, els frescos de Miquel Farré vesteixen el cambril barroc de la Catedral de Solsona amb un intens colorit i un complex programa iconogràfic dedicat a la Verge. L'obra destaca per la seva senzillesa i per incloure detalls anecdòtics de l'època, retratant figures de la societat solsonina en escenes evangèliques.

Pintura Mural 1948 – 1953

«Llavors va treure del sarró el cap d’Holofernes i el va ensenyar, tot dient:
– Mireu! És el cap d’Holofernes, el general en cap de l’exèrcit assiri. Mireu la mosquitera sota la qual dormia les seves borratxeres. El Senyor s’ha valgut d’una dona per a fer-lo morir. Ho juro pel Senyor, que m’ha guardat durant tota la meva gesta: el meu rostre ha seduït Holofernes per a la seva perdició, però ell no ha fet amb mi res de dolent que em pugui infamar o avergonyir.» (Jt 13, 15-16).

Rebeca, filla de Betuel, dona de beure aigua del pou al servent enviat per Abraham i als seus camells. (Gn. 24, 14-27).
Cúpula del cambril de la Mare de Déu del Claustre.

Sara i la promesa del naixement d'Isaac (Gn 17, 19; 21, 1-3).
Cúpula Cambril de la Mare de Déu del Claustre.

Ester intercedeix pel seu poble davant del rei Assuer (Est 7, 1-16). Cúpula del cambril de la Mare de Déu del Claustre.

Sant Joan Baptista, precursor de Crist. Petxina del cambril de la Mare de Déu del Claustre.

Sant Joaquim. Petxina del Cambril de la Mare de Déu del Claustre.

Santa Isabel.
Petxina del Cambril de la Mare de Déu del Claustre.

«Al sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en una ciutat de Galilea anomenada Natzaret, a una noia verge promesa amb un home anomenat Josep, de la casa de David. El nom de la verge era Maria.» (Lc 1, 26-28).

«Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.» (Lc 1, 28)

«Sóc la serventa del Senyor; que es compleixi en mi la teva paraula.» (Lc 1, 38)

«Des de migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra.» (Mt 27, 45)

«Jesús tornà a cridar amb tota la força i va expirar.» (Mt 27, 50)

En aquesta representació de les Bodes de Canà, al mur lateral dret, vesteix els convidats amb vestits de català modern i els dóna faccions de persones relacionades amb el temple solsoní. Repeteix, amb alguna que altra variant, la figura del Crist que havia pintat ja al Tibidabo.

«Ens hem de felicitar que en 1949 la Comissió de Música i Art Sacre del bisbat de Solsona, degudament assessorada de les qualitats que atresora l’artista Miquel Farré i la seva ja llarga experiència en temes religiosos, li adjudica la decoració de la Capella de la Mare de Déu del Claustre, a la catedral de Solsona.»
Joaquim Calderer i Serra (<i>TAÜLL</i> num. 27, 2009, p. 15-18).

Cambril de la Mare de Déu del Claustre. Sara, Rebeca, Judit i Ester a la cúpula, acompanyades de sant Joaquim, santa Anna, santa Isabel i sant Joan Baptista a les petxines.

«Llavors va treure del sarró el cap d’Holofernes i el va ensenyar, tot dient:
– Mireu! És el cap d’Holofernes, el general en cap de l’exèrcit assiri. Mireu la mosquitera sota la qual dormia les seves borratxeres. El Senyor s’ha valgut d’una dona per a fer-lo morir. Ho juro pel Senyor, que m’ha guardat durant tota la meva gesta: el meu rostre ha seduït Holofernes per a la seva perdició, però ell no ha fet amb mi res de dolent que em pugui infamar o avergonyir.» (Jt 13, 15-16).
Rebeca, filla de Betuel, dona de beure aigua del pou al servent enviat per Abraham i als seus camells. (Gn. 24, 14-27).
Cúpula del cambril de la Mare de Déu del Claustre.
Sara i la promesa del naixement d'Isaac (Gn 17, 19; 21, 1-3).
Cúpula Cambril de la Mare de Déu del Claustre.
Ester intercedeix pel seu poble davant del rei Assuer (Est 7, 1-16). Cúpula del cambril de la Mare de Déu del Claustre.
Sant Joan Baptista, precursor de Crist. Petxina del cambril de la Mare de Déu del Claustre.
Santa Anna.
Sant Joaquim. Petxina del Cambril de la Mare de Déu del Claustre.
Santa Isabel.
Petxina del Cambril de la Mare de Déu del Claustre.
Esposoris de Josep i de Maria.
Esposori de Maria.
«Al sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en una ciutat de Galilea anomenada Natzaret, a una noia verge promesa amb un home anomenat Josep, de la casa de David. El nom de la verge era Maria.» (Lc 1, 26-28).
«Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.» (Lc 1, 28)
«Sóc la serventa del Senyor; que es compleixi en mi la teva paraula.» (Lc 1, 38)
«Des de migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra.» (Mt 27, 45)
«Jesús tornà a cridar amb tota la força i va expirar.» (Mt 27, 50)
En aquesta representació de les Bodes de Canà, al mur lateral dret, vesteix els convidats amb vestits de català modern i els dóna faccions de persones relacionades amb el temple solsoní. Repeteix, amb alguna que altra variant, la figura del Crist que havia pintat ja al Tibidabo.
«Ens hem de felicitar que en 1949 la Comissió de Música i Art Sacre del bisbat de Solsona, degudament assessorada de les qualitats que atresora l’artista Miquel Farré i la seva ja llarga experiència en temes religiosos, li adjudica la decoració de la Capella de la Mare de Déu del Claustre, a la catedral de Solsona.»
Joaquim Calderer i Serra (TAÜLL num. 27, 2009, p. 15-18).
Cambril de la Mare de Déu del Claustre. Sara, Rebeca, Judit i Ester a la cúpula, acompanyades de sant Joaquim, santa Anna, santa Isabel i sant Joan Baptista a les petxines.

Nom de l'edifici

Any construcció	1924
Nom arquitecte	Joan Exemple
Propietat	Ajuntament de Barcelona
Adreça	Carrer Exemple, 12, Barcelona

Localització

Ubicació no disponible